dissabte, 30 d’abril del 2011

Coses que passen...



Bueno, des de l'últim cop que vaig escriure han passat moltes coses, la majoria bones, alguna altra no tant...
Començant per la dolenta és que a finals de març vam anar a un congrès sobre Drets Humans a la Capital; el congrès va estar molt bé, vam dormir a cases de families, a la nit vam sortir una estona per Hainamosa, un poblet al costat de Santo Domingo, i vam aprendre algunes coses noves sobre Drets Humans dins de l'educació. Fins aquí tot molt bé; la punt negatiu va passar tornant de la capital; estava plovent moooolt i aqui, no sé si ho he comentat en alguna altre moment però són una mica bojos a la carretera i el nostre conductor, anava una mica massa ràpid, tenint en compte les condicions de la carretera, així que va passar el que tenia que passar: va perdre el control de la camiontea en una corva i vam sortir de la carretera. Per sort, i considerant com va quedar la camiontea, no ens va passar res greu, erem tres noies i el conductor, i les altres noies es van posar una mica nervioses. Jo, increïblement, estava força tranquil·la i vaig ajudar a treure les maletes d'un canal on havien anat a parar, perquè estaven a la part del darrere de la camioneta i en un dels moviments van sortir volant. Va ser un bon ensurt, però ens van venir a buscar i vam arribar bé. Lo pitjor però encara no havia arribat, perquè al cap de tres dies d'haver tingut l'accident em comença a fer mal el turmell esquerre, i al quart dia se'm comença a inflar bastant, així que al cinquè dia vaig al metge i resulta que tinc un esguinç als lligaments i me l'han d'enguixar... Quina Putada! Així que vaig passar 15 dies amb les muletes amunt i avall, volent anar a tot arreu i sense poder anar enlloc.
Malgrat això, el mateix dia d'enguixar-me-la ja tenia planejades unes convivències amb els educadors del projecte on treballo i vaig anar igualment, això sí, va ser agotador perquè només tenia una muleta de l'any de la guerra, però al final alguns nois es van apiadar de mi i em portaven d'un lloc a l'altre. Va ser divertit al final.

Van passar els 15 dies i em van treure el guix, puc caminar bé encara que hi ha un punt que si me'l toco em fa una mica de mal, però espero que amb la pomada que m'estic possant aviat podré correr.. jeje

I pels que no s'ho creguin aqui unes fotos de l'estat de la camioneta i de mi amb el guix...








I bueno, just abans de Setmana Santa em van treure el guix, així que vaig poder participar de la Pàsqua Infantil i Juvenil, això ha sigut lo bo des de l'última entrada. Jo mai havia viscut una Pàsqua com la fan aquí, i ha sigut una experiència moolt bona. He posat les fotos de la Pàsqua a l'enllaç del Picassa. En la propera entrada us explicaré més detalladament el que vam fer.

Una abraçada per tots i totes!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada